Práctica. Medios y cultura. Análisis de un texto de Castells. (2003). La interacció entre les tecnologies de la informació i la comunicació i la societat: un procés de canvi històric

Práctica. Medios y cultura. Análisis de un texto de Castells. (2003). La interacció entre les tecnologies de la informació i la comunicació i la societat: un procés de canvi històric

¿Cuál es el origen del informacionalismo? Explica por qué pasa ahora (p. 10) y no antes.

L'informacionalisme està per sobre de l'industrialisme perquè dóna lloc a mes poder i riqueza, la qual cosa no vol dir, lógicament, que l'ndustrialisme hagi desaparegut, ja que el procés de transició històrica avança absorvint les formes socials precedents. L'informacionalisme és un paradigma tecnològic, és a dir, basat en la tecnologia i, proporciona la base per a l'esctructura social anomenada societat xarxa. O sigui que la societat xarxa, que neix amb l'evolució de la societat, no tindria cabuda sense el nou paradigma tecnològic, la qual cosa no vol dir que la societat xarxa és creada per l'informacionalisme. Tanmateix, segons Castells i segons entèn jo, l'informacionalisme neix gràcies a la tecnología, amb "gràcies" no faig una opinió personal, ja que tot depèn del context amb que és valorat.

També voldria comentar una cosa que trobo important, el fet que sigui l'informació com a font de poder no és pas una cosa d'ara, el fet que ara, avui día, segons Castells, l'informacionalisme és especialmente important per la revolución tecnológica que va patir, o sigui, les eines amb les quals la informació es canalitza, per aquest motiu i, responent a la pregunta de "Explica por qué pasa ahora", és evidente que passa ara per què és ara que tenim CPU avançades, llenguatges de programación, algoritmes increíblemente ràqpis, un exemple és el de Google, ara tenim internet, etc. Tot plegat fa que la nostra capacitat de progresar vers la información ha augmentat mes que a cap altra momento històric.

¿Por qué se habla de sociedad red i no de sociedad del conocimiento?

Segons Castells, la societat xarxa és aquella xarxa formada per altres xarxes interconnectades, xarxes petites que s'agrupen formant xarxes, grans xarxes que s'agrupen creant grans xarxes però, a l'hora, també es crean xarxes entre xarxes petites i grans, etc. tot acava sent una societat en xarxa on, el coneixement és implícit.

¿Qué campos del conocimiento (p. 14) y qué fenómenos (p. 17 y 20) dan soporte a la sociedad red?

En principi, els camps del coneixement que donen suport a la societat xarxa són tots aquells que a través de la innovació fan prosperar l'ingeny en la creació de noves eines tecnològiques, com ara el món de la enginyeria genètica, la microelectrònica, etc.

Fenòmens com l'ús d'internet pels acadèmics a principis del 70, primers anys d'internet nascuts a partir d'ARPANET, la invenció del circuit integrat, l'aparició de software, codi UNIX, actualment ampliament utilitzat com a codi obert i gratuït (Ubuntu 10.10 per exemple) o privat com a Snow Leopard OS (Apple), protocols TCP/IP. Val a dir que les trasformacions que van proporcionar les bases econocòmiques de la societat en xarxa basades en innovació tecnològica i versatibilitat emprenedora són, entre d'altre, el procés de globalització.

¿Las soluciones tecnológicas progresan sin fin (p. 19)?

Tot plegat, aquest sorgiment del paradigma anomenat per Castells l'informacionalisme, no seria entés sense la idea de que és la cultura la que realment innova. Canvis culturals entesos en innovacions són els que fan sorgir noves formes socials, formes socials que es recolzen el noves eines. En el nostre cas, la nova forma social és la societat en xarxa, la qual es recolza en l'infomacionalisme, que no és més que tecnologia, innovacions tecnològiques nascudes gràcies a innovacions culturals. És per aquest motiu que, desde els Summeris, Egipcis, Grecs, etc. la cultura progresa sense fi, i amb ella els nous paradigmes, ara per ara, avui dia estem inmersos en el paragima de l'informacionalisme, però, sense cap dubte, ens esperen nous paradigmes perquè, entre d'altres, les solucions tecnològiques progresen sense fi.

Jordi Bernabeu.